Isaba , Valle del Roncal 5 de setembre de 2009 , a les 9 del matí.
Fa un fred que pela 6º i només tinc el maillot curt i un paravent en sembla que de calor no en passaré gaire.
Abans de començar unes paraules de Miguel Indurain i en Joseba Beloki hem deixen una mica acollonit (ja hi estava abans, però ara més encara), nosotros vamos a hacer la corta que ya no estamos para estos puertos,......ostia on m’he ficat i jo apuntat a la llarga.
De sortida tot molt maco, ritme controlat i cap a la primera pujada (Col de la Pierre de Sant Martin- 1.760m -26 km de port encara que no puja gaire fins el km.12 ), sembla que vaig prou bé , el paisatge es espectacular, a la dreta tota la Vall del Roncal. Fins a dalt pujo amb alegria (paro un moment per posar el paravents) i cap avall que fa baixada.
Tot el que hem pujat per el costat navarrès ho baixem per el costat francès, una mica de planer i a buscar la segona pujada del dia Col de Issarbe (19 km) al començament sembla que hem torno a sentir prou bé, però encara ens falten uns 10km per fer el cim i el desnivell es dur i molt constant. espero que en alguna corba el desnivell afluixi per agafar aler, ja no vaig tant bé, em fa molt mal l'esquena però tot es igual amunt, amunt i amunt, cap descans en 11 km de pujada. Feines i treballs a pujar a 8 i 9 km per hora, estones dret, estones assegut, tinc un mal en els ronyons que em fa pensar que avui no me’n sortiré, ho estic passant molt malament.
Penso amb en Conrad, amb altres amics, amb la Gemma que m’ha donat festa i penso que no, que de cap manera baixaré de la bicicleta.
Em fico al cap que tinc que pujar com sigui fins al proper avituallament, tinc que agafar aigua, aprofitaré per menjar i qui ho sap a lo millor a la baixada em refaré una mica.
No sé com però ja estic baixant un altre cop, en sembla que el plàtan i els cacahuets se m’han posat bé, em sento millor de l’esquena, sort encara em falta el famós Larrau ( 29 km ).
No se com ni perquè, potser ja no puc patir més, però El Larrau el pujo molt millor,
Fins i tot vaig agafant gent, trobo forces ciclistes a peu .El Larrau es dur, molt dur, però tant bonic que t'hi sents bé fins i tot patint.
Ja fa forces km que m’he oblidat de fer bon temps, només tinc en el cap que la tinc que acabar, aprofito els dos avituallaments del Larrau, mes plàtan, coca-cola i cacahuets i cap amunt.
El final del port es espectacular, una serie de ziga-zagues per pujar a dalt de la carena, cavalls i vaques, pel mig de la carretera en un últim esforç de 4 km per coronar.
Per fi ja només ens queda baixar, pel mig un port petit de 4 km al 7% i 5% que el fem com si res. Ja només queda arribar a Isaba.
Al final 143Km amb un temps de 7h 6 minuts , he arribat el 327 a meta (3 minuts menys que els que vaig necessitar per fer la Quebrantahuesos de 205Km ) això ho diu tot.
La Larra –larrau , m’ha enganxat , al plegar vaig dir que no hi tornaria mai més.
Avui si pogués ja hi seria.
(Crònica enviada per Josep Clotas).
Navarcles ( Bagès ) BTT-107 Qms.
%2520800%5B22%5D.jpg)
